DefinitionGeneration - datasets
Collection
Dbnary data processed for the Definition Generation task
•
22 items
•
Updated
target
stringlengths 1
18
| definition
stringlengths 5
368
| example
stringlengths 6
612
| language
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|
Importunes
|
Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb importunar.
|
Que tu] importunis o importunes; [tu] no importunis o importunes
|
ca
|
Nonuplicàreu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb nonuplicar.
|
Forma valenciana: [vosaltres/vós] nonupliquéssiu, nonupliquésseu, nonuplicàsseu, nonuplicàssiu o nonuplicàreu
|
ca
|
Inculquegués
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb inculcar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] inculqués, inculcàs o inculcara
|
ca
|
Demanada
|
Participi femení singular del verb demanar.
|
Demanada [ella/aquella]...; [l'he...] demanada
|
ca
|
Menjàvom
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de menjar.
|
Forma col·loquial per [nosaltres] menjàvem
|
ca
|
En
|
El temps.
|
Hi aniré en dos minuts
|
ca
|
Al·lucineu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb al·lucinar.
|
Al·lucineu o al·lucinau [vosaltres/vós]
|
ca
|
Decadència
|
Procés d'afebliment o descomposició d'una estructura social, econòmica, política..
|
La decadència de l'Imperi Romà. La decadència del règim
|
ca
|
Arruïnen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb arruïnar.
|
Que ells/elles/vostès] arruïnin o arruïnen
|
ca
|
Arrambara
|
Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrambar.
|
Jo] arrambés, arrambàs o arrambara
|
ca
|
Xericàssem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb xericar.
|
Nosaltres] xeriquéssim, xeriquéssem, xericàssem o xericàrem
|
ca
|
Dueu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dur.
|
Vosaltres/vós] dueu o duis
|
ca
|
Empleneu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de emplenar.
|
Vosaltres/vós] empleneu
|
ca
|
Aguaitin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb aguaitar.
|
Que ells/elles/vostès] aguaitin o aguaiten
|
ca
|
Plegar
|
Aplegar, collir de terra.
|
El cap de setmana anirem a plegar les olives
|
ca
|
Pudir
|
Causar aversió la insistència d'algú o la repetició d'un fet.
|
Estava tan fart de riqueses que rebre regals li pudia
|
ca
|
Importuno
|
Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb importunar.
|
Que jo] importuno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] importuni o importune
|
ca
|
Vuitanta-setè
|
Una de les vuitanta-set parts iguals en que es divideix un tot.
|
Un vuitanta-setè es representa 1/87
|
ca
|
Arrambessin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrambar.
|
Ells/elles/vostès] arrambessin, arrambessen, arrambassen, arrambassin o arrambaren
|
ca
|
Malmenesses
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb malmenar.
|
Tu] malmenessis, malmenesses, malmenasses, malmenassis o malmenares
|
ca
|
Aguditzavo
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de aguditzar.
|
Forma col·loquial per [vosaltres/vós] aguditzàveu
|
ca
|
En
|
El complement directe indeterminat o quantificat.
|
Tens gana? → No en tinc
|
ca
|
Centuplicasses
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb centuplicar.
|
Tu] centupliquessis, centupliquesses, centuplicasses, centuplicassis o centuplicares
|
ca
|
Pantaixada
|
Participi femení singular del verb pantaixar.
|
Pantaixada [ella/aquella]...; [l'he...] pantaixada
|
ca
|
En
|
El complement directe indeterminat o quantificat.
|
Tinc cinc llibres → En tinc cinc
|
ca
|
Apiadavi
|
Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de apiadar.
|
Forma septentrional per [jo] m'apiadava
|
ca
|
Ahuqueu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb ahucar.
|
Ahuqueu o ahucau [vosaltres/vós]
|
ca
|
Cite
|
Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb citar.
|
Que jo] citi o cite
|
ca
|
Esperonàrem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb esperonar.
|
Forma valenciana: [nosaltres] esperonéssim, esperonéssem, esperonàssem, esperonàssim o esperonàrem
|
ca
|
Posar
|
Dedicar-hi un temps determinat.
|
De Reus a Barcelona hi posen un dia
|
ca
|
Maquinàssiu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb maquinar.
|
Vosaltres/vós] maquinéssiu, maquinésseu, maquinàsseu, maquinàssiu o maquinàreu
|
ca
|
Eh
|
Exclamació per cridar l’atenció d’algú.
|
Eh, no te’n vagis
|
ca
|
Adoctrinen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb adoctrinar.
|
Que ells/elles/vostès] adoctrinin o adoctrinen
|
ca
|
Venciment
|
Data final d'un termini establert per exercir uns drets.
|
Si l'ordre procedeix de la policia, hi haurà de constar expressament les dades d'identificació del detingut, el delicte imputat, que es troba a disposició del jutge i el dia del venciment del termini màxim de detenció
|
ca
|
Aparentassen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb aparentar.
|
Ells/elles/vostès] aparentessin, aparentessen, aparentassen, aparentassin o aparentaren
|
ca
|
Cliqueu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb clicar.
|
Cliqueu o clicau [vosaltres/vós]
|
ca
|
Decantar
|
Tenir una tendència; havent diverses opcions, decidir l'opinió per una d'elles.
|
Encara que sigui arriscat, jo em decanto a creure que aquesta va ser, efectivament, la seva única intervenció
|
ca
|
Capitalitzar
|
(Intransitiu, economia) Acumular capital, sovint destinat a inversions que pretenen produir-ne més.
|
Inversament, el somni d'un exportador o d'un burgès dinàmic una nit d'estiu podria ser (no crec que ho siga encara) capitalitzar en benefici de les seues eventuals reclamacions a l'Administració el despertar cívic de la joventut o el creixent malestar camperol
|
ca
|
Caminen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb caminar.
|
Caminin o caminen [ells/elles/vostès]
|
ca
|
Clicàsseu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb clicar.
|
Vosaltres/vós] cliquéssiu, cliquésseu, clicàsseu, clicàssiu o clicàreu
|
ca
|
Governassen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb governar.
|
Ells/elles/vostès] governessin, governessen, governassen, governassin o governaren
|
ca
|
Amaino
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amainar.
|
Que ell/ella/vostè] amaino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] amaini o amaine
|
ca
|
Dominàssem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb dominar.
|
Nosaltres] dominéssim, dominéssem, dominàssem, dominàssim o dominàrem
|
ca
|
Mengessin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb menjar.
|
Ells/elles/vostès] mengessin, mengessen, menjassen, menjassin o menjaren
|
ca
|
Acoquinàrem
|
Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de acoquinar.
|
Nosaltres] acoquinàrem o vam/vàrem acoquinar
|
ca
|
Esbronqui
|
Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esbroncar.
|
Forma septentrional: [jo] esbronco, esbronque, esbronc o esbronqui
|
ca
|
Basquitis
|
(Humorístic, política) Sentiment comú d'admiració o d'injustícia envers el País Basc per part de catalans, sobretot pel que fa al moviment independentista basc i la preservació miraculosa del seu idioma.
|
Que l'Urkullu és un traïdor i un calculador ho sabem tots. Però ells miren pels seus interessos. Deixem enrere aquesta basquitis i fem el nostre camí. Sols
|
ca
|
Abonanço
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abonançar.
|
Que ell/ella/vostè] abonanço, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abonanci o abonance
|
ca
|
Honorifiqueguessen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb honorificar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] honorifiquessin, honorifiquessen, honorificassin, honorificassen o honorificaren
|
ca
|
Dominessis
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb dominar.
|
Tu] dominessis, dominesses, dominasses, dominassis o dominares
|
ca
|
Amasséssem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb amassar.
|
Nosaltres] amasséssim, amasséssem, amassàssem, amassàssim o amassàrem
|
ca
|
Aparentem
|
Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb aparentar.
|
Que nosaltres] aparentem
|
ca
|
Regressar
|
Passar a una situació inferior en condicions i ja superada, respecte de la present.
|
A més, afegeix que en ocasions s'havien produït fugues quan l'intern sabia que seria regressat a segon grau. ... on el creixement de la població penitenciària ha derivat en una situació que en dificulta la gestió
|
ca
|
Vida
|
Forma d'organitzar-se, de marcar-se objectius, de gastar el temps.
|
Què vols fer amb la teva vida
|
ca
|
Arrambessa
|
Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrambar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] arrambés, arrambàs o arrambara
|
ca
|
Respectivament
|
De manera respectiva. Utilitzat per indicar que cada element d'una sèrie es correspon amb una d'una altra de forma ordenada.
|
Les capitals de Suècia i Finlàndia són respectivament Estocolm i Hèlsinki
|
ca
|
Voler
|
Una cosa, requerir, exigir-ne una altra.
|
Aquesta planta vol molta aigua
|
ca
|
Emmelangir
|
Sentir o causar melangia.
|
De la llum del ponent la daurada polsina nimba la gran tristor de la mort del Senyor; el cos s'emmelangia ..
|
ca
|
Acuseguéssou
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb acusar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] acuséssiu, acusésseu, acusàsseu, acusàssiu o acusàreu
|
ca
|
Robàreu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de robar.
|
Vosaltres/vós] robàreu o vau/vàreu robar
|
ca
|
Alienen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb alienar.
|
Que ells/elles/vostès] alienin o alienen
|
ca
|
Apadrinaies
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de apadrinar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [tu] apadrinaves
|
ca
|
Jument
|
(Obsolet o septentrional) Bèstia de càrrega, especialment ase.
|
Al plany dels ocells trist el poble ajuntà el seu plany i les bèsties i els juments afegiren llur plany a la complanta dels ocells i dels homes
|
ca
|
Enganxe
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enganxar.
|
Enganxi o enganxe [ell/ella/vostè]
|
ca
|
Seleccionéssem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb seleccionar.
|
Nosaltres] seleccionéssim, seleccionéssem, seleccionàssem, seleccionàssim o seleccionàrem
|
ca
|
Setanta-tres
|
(Cardinal) Setanta més tres.
|
Té setanta-tres anys
|
ca
|
Predicàrem
|
Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de predicar.
|
Nosaltres] predicàrem o vam/vàrem predicar
|
ca
|
Il·luminem
|
Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb il·luminar.
|
Que nosaltres] il·luminem
|
ca
|
Sapiguent
|
Gerundi del verb sapiguer.
|
Forma col·loquial oriental i nord-occidental per [estar/anar...] sabent
|
ca
|
Adonàreu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb adonar.
|
Forma valenciana: [vosaltres/vós] us adonéssiu, us adonésseu, us adonàsseu, us adonàssiu o us adonàreu
|
ca
|
Alleugerés
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb alleugerar.
|
Ell/ella/vostè] alleugerés, alleugeràs o alleugerara
|
ca
|
En
|
Forma prefixada que significa lloc de procedència.
|
En- + dur → endur
|
ca
|
Dugueren
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de dur.
|
Ells/elles/vostès] dugueren o van/varen dur
|
ca
|
Quedéssim
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb quedar.
|
Nosaltres] quedéssim, quedéssem, quedàssem, quedàssim o quedàrem
|
ca
|
Dimoni
|
Sobrenom referit als nens quan fan dolenteries o quan són molt actius.
|
El fill del Miquel? És un dimoni, no para mai, sempre amunt i avall
|
ca
|
Malden
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb maldar.
|
Que ells/elles/vostès] maldin o malden
|
ca
|
Abdicàrem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb abdicar.
|
Forma valenciana: [nosaltres] abdiquéssim, abdiquéssem, abdicàssem, abdicàssim o abdicàrem
|
ca
|
Disponible
|
Que se'n pot disposar.
|
Tenia diners disponibles. El lloc de feina estava disponible. Quedaven cinc seients disponibles al teatre
|
ca
|
Papàs
|
Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb papar.
|
Jo] papés, papàs o papara
|
ca
|
Organització
|
Associació que s'instaura d’acord amb uns objectius o programa.
|
Una organització política
|
ca
|
Ajudes
|
Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb ajudar.
|
Que tu] ajudis o ajudes; [tu] no ajudis o ajudes
|
ca
|
Encaixau
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de encaixar.
|
Vosaltres/vós] encaixeu o encaixau
|
ca
|
Honorifico
|
Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honorificar.
|
Jo] honorifico, honorifique, honorific o honorifiqui
|
ca
|
Hi
|
(Central, nord-occidental) Forma del pronom li seguit d'un pronom de complement indirecte, invertint la combinació.
|
Li el → l'hi; li la → la hi o l'hi (col·loquial); li els → els hi; li les → les hi
|
ca
|
Madeler
|
(Penedesenc) Duna al final de la platja entre la sorra i la terra costanera.
|
«I, en lloc de madeler i de reraduna i els camps amarinats que pertocaven, allà reposava sobre pilons, per evitar humitats, aquella enorme casa de salut» (Joan Feu, L'estiu a Sant Salvador)
|
ca
|
Unes
|
Forma plural de una («article indefinit, femení i plural»).
|
Hi ha unes gates pel barri que de nit miulen molt fort
|
ca
|
Il·luminem
|
Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de il·luminar.
|
Nosaltres] il·luminem o il·luminam
|
ca
|
Menjàsseu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb menjar.
|
Vosaltres/vós] mengéssiu, mengésseu, menjàsseu, menjàssiu o menjàreu
|
ca
|
Cascassen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb cascar.
|
Ells/elles/vostès] casquessin, casquessen, cascassen, cascassin o cascaren
|
ca
|
Dinou
|
(Cardinal) Divuit més un.
|
Té dinou anys
|
ca
|
Suplique
|
Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de suplicar.
|
Forma valenciana: [jo] suplico, suplique, suplic o supliqui
|
ca
|
Eliminaren
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb eliminar.
|
Forma valenciana: [ells/elles/vostès] eliminessin, eliminessen, eliminassen, eliminassin o eliminaren
|
ca
|
Al·lucinen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb al·lucinar.
|
Al·lucinin o al·lucinen [ells/elles/vostès]
|
ca
|
Cíclic
|
Que un conjunt de fets o dades s'esdevenen a intervals regulars, repetidament.
|
Centre d'estudis de les Garrigues, Fites en el temps 2008, p.1983
|
ca
|
Catalanovalencià
|
(Només singular) català (llengua).
|
Múltiples autors observen un allunyament entre catalanovalencià i occità des de l’Edat Mitjana –les citacions de l’apartat anterior ja ho han mostrat de manera més o menys explícita
|
ca
|
Predique
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb predicar.
|
Prediqui o predique [ell/ella/vostè]
|
ca
|
Amplada
|
Obertura d'un angle.
|
Ex.:"Per fer aquest dibuix cal donar al compàs una amplada de quaranta graus.
|
ca
|
Dupliquegués
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb duplicar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] dupliqués, duplicàs o duplicara
|
ca
|
Circumcidés
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb circumcidar.
|
Ell/ella/vostè] circumcidés, circumcidàs o circumcidara
|
ca
|
Critiquejar
|
Criticar sense motiu, per diversió i costum.
|
Naturalment, l'aparent denigració de la teràpia és en realitat només un menyspreu ocult de les dones; oh, ja tornen a gemegar, ja garlen de llurs queixes, ja critiquegen ... el que els cal és un bon terapeuta
|
ca
|
End of preview. Expand
in Data Studio
Dbnary_ca
This is part of the DefinitionGeneration-datasets collection.
➡️ Please see the Dbnary-it for a full description, methodology, and usage details.
This variant corresponds to Catalan.
- Downloads last month
- 29
Size of downloaded dataset files:
1.91 MB
Size of the auto-converted Parquet files:
1.91 MB
Number of rows:
24,887