target
stringlengths 1
18
| definition
stringlengths 5
368
| example
stringlengths 6
612
| language
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|
Impregnéssem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb impregnar.
|
Nosaltres] impregnéssim, impregnéssem, impregnàssem, impregnàssim o impregnàrem
|
ca
|
Degotejar
|
Anar caient de mica en mica, de manera insistent.
|
...ens posem a meditar, deixant sense resposta les escorrialles bilioses que encara degotegen després del xipolleig apassionat que s'ha fet a l'entorn de l'obra del nostre pintor
|
ca
|
Adobos
|
Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb adobar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] adobis o adobes
|
ca
|
Indignessi
|
Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb indignar.
|
Forma septentrional i algueresa per [jo] indignés, indignàs o indignara
|
ca
|
Quadruplicàieu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de quadruplicar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [vosaltres/vós] quadruplicàveu
|
ca
|
Abandonaies
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de abandonar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [tu] abandonaves
|
ca
|
Adoctrineu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de adoctrinar.
|
Vosaltres/vós] adoctrineu o adoctrinau
|
ca
|
Pantaixades
|
Participi femení plural del verb pantaixar.
|
Pantaixades [elles/aquelles]...; [les he...] pantaixat o pantaixades
|
ca
|
Ajudariven
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del condicional de ajudar.
|
Forma algueresa per [ells/elles/vostès] ajudarien
|
ca
|
Naval
|
Relatiu o pertanyent a les naus.
|
La batalla naval
|
ca
|
Sòlid
|
Estat de la matèria que es caracteritza per resistir-se a la deformació.
|
El marbre és un sòlid
|
ca
|
Aparentéssem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb aparentar.
|
Nosaltres] aparentéssim, aparentéssem, aparentàssem, aparentàssim o aparentàrem
|
ca
|
Maniobréssiu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb maniobrar.
|
Vosaltres/vós] maniobréssiu, maniobrésseu, maniobràsseu, maniobràssiu o maniobràreu
|
ca
|
Encaixara
|
Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb encaixar.
|
Jo] encaixés, encaixàs o encaixara
|
ca
|
Predicàrem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb predicar.
|
Forma valenciana: [nosaltres] prediquéssim, prediquéssem, predicàssem, predicàssim o predicàrem
|
ca
|
Irrompiva
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de irrompre.
|
Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] irrompia
|
ca
|
Reti
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb retre.
|
Que ell/ella/vostè] reti o reta
|
ca
|
Cinquanta
|
(Valor ordinal) Cinquantè, cinquantena.
|
La pàgina cinquanta
|
ca
|
Amenacessin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb amenaçar.
|
Ells/elles/vostès] amenacessin, amenacessen, amenaçassen, amenaçassin o amenaçaren
|
ca
|
Vice
|
Càrrec substitut de.
|
Secretari → vicesecretari
|
ca
|
Traslladàsseu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb traslladar.
|
Vosaltres/vós] traslladéssiu, traslladésseu, traslladàsseu, traslladàssiu o traslladàreu
|
ca
|
Apiadessa
|
Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb apiadar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] m'apiadés, m'apiadàs o m'apiadara
|
ca
|
Amidariva
|
Primera persona del singular (jo) del condicional de amidar.
|
Forma algueresa per [jo] amidaria
|
ca
|
Eh
|
(Interrogatiu) Petició d’atenció.
|
Que no torni a passar, eh
|
ca
|
Il·lusió
|
Esperança, amb fonament real o sense, d'aconseguir o que passi alguna cosa que s'anhela o es persegueix i la consecució sembla especialment atractiva.
|
Té la il·lusió de viatjar a París abans de l'estiu
|
ca
|
Identifiquin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb identificar.
|
Que ells/elles/vostès] identifiquin o identifiquen
|
ca
|
Agermanam
|
Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de agermanar.
|
Forma baleàrica: [nosaltres] agermanem o agermanam
|
ca
|
Desballestar
|
Desmuntar una construcció desfent les juntes que uneixen les peces.
|
Tot i que la granja encara no s'ha venut per deixar espai als blocs de pisos de luxe, el graner encara no l'han desballestat, la fusta no l'han tornada mobles artesanals ni ha revestit parets de cafeteries de moda de Brooklyn, corro
|
ca
|
Quaranta-cents
|
(Popular, arcaisme) quatre mil (4000).
|
Un dia s'assentà a la rifa i's trobà de bóbilis ídem en possessió de quarantacents duraços
|
ca
|
En
|
El complement verbal amb preposició la preposició de.
|
M'he oblidat de trucar → Me n'he oblidat
|
ca
|
Rebateràs
|
Segona persona del singular (tu) del futur de rebatre.
|
Forma col·loquial per [tu] rebatràs
|
ca
|
Comparir
|
(Alguerès) comparèixer, aparèixer.
|
«al momento que era posant-se a rentar, és tornada a comparir la dona que teniva envant per tot lo camí» (Arxiu de tradicions de l'Alguer, Joan Armangué i Herrero)
|
ca
|
Com peix a l'aigua
|
Còmode, còmodament, dit del qui es troba com si fos al seu ambient natural.
|
I tenint grip i febre, que vaig agafar veient una exhibició de trial a l'Índia, vaig comprar un bitllet d'avió i me'n vaig anar a Amèrica del Sud a veure el Dakar des de dins. Vaig seguir les tres últimes etapes i em vaig instal·lar als campaments. Va ser increïble. Estava com peix a l'aigua
|
ca
|
Ajaceu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb ajaçar.
|
Que vosaltres/vós] ajaceu
|
ca
|
Vint-i-dos
|
(Valor ordinal, invariable) Vint-i-dosè, vint-i-dosena.
|
El dia vint-i-dos de maig
|
ca
|
Canceller
|
Primer ministre o cap de govern en alguns països germànics.
|
La cancellera alemanya
|
ca
|
Adoctrinaies
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de adoctrinar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [tu] adoctrinaves
|
ca
|
Foten
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb fotre.
|
Que ells/elles] fotin o foten (forma occidental i baleàrica)
|
ca
|
Visita
|
Acció d'anar a veure un metge o metgessa un malalt.
|
Les visites del matí a l'hospital. La nova metgessa visita els dilluns
|
ca
|
Papàreu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb papar.
|
Forma valenciana: [vosaltres/vós] papéssiu, papésseu, papàsseu, papàssiu o papàreu
|
ca
|
Erm
|
Inhabitat.
|
La guerra ha deixat aquest poblat erm
|
ca
|
Agermanin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb agermanar.
|
Agermanin o agermanen [ells/elles/vostès]
|
ca
|
Abandonada
|
Participi femení singular del verb abandonar.
|
Abandonada [ella/aquella]...; [l'he...] abandonada
|
ca
|
Identifiqueguessa
|
Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb identificar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] identifiqués, identificàs o identificara
|
ca
|
Caminen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb caminar.
|
Que ells/elles/vostès] caminin o caminen
|
ca
|
Fil
|
Raça.
|
Fil- + -arca → filarca
|
ca
|
Organització
|
(Metonímia) Conjunt de persones que pertanyen a una organització o que s'encarreguen d'organitzar quelcom.
|
L'organització el va fer fora per mala conducta
|
ca
|
Invitàreu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de invitar.
|
Vosaltres/vós] invitàreu o vau/vàreu invitar
|
ca
|
Ionqui
|
(Castellanisme, col·loquial) jonqui.
|
No existeixen tots els bars on passàveu hores de felicitat. Han obert comerços xinesos i indis. A la nit la plaça Gomila esdevé un solar abandonat on malviuen els ionquis i les prostitutes. Tot té un aire de la fi del món, de la fi del vostre món
|
ca
|
Sòlid
|
Moviment d'escacs que comporta el mínim de riscs.
|
Va iniciar la partida amb moviments sòlids
|
ca
|
Imagineguessen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb imaginar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] imaginessin, imaginessen, imaginassin, imaginassen o imaginaren
|
ca
|
Papasses
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb papar.
|
Tu] papessis, papesses, papasses, papassis o papares
|
ca
|
Malmenades
|
Participi femení plural del verb malmenar.
|
Malmenades [elles/aquelles]...; [les he...] malmenat o malmenades
|
ca
|
En
|
La manera.
|
Parlàvem en veu baixa
|
ca
|
Regirar
|
Tenir mareig d'estómac, nàusies.
|
Se'm va regirar l'estómac i les dues magdalenes i el cafè van fer un intent de tornar a sortir
|
ca
|
Indignessi
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb indignar.
|
Forma algueresa per [ell/ella/vostè] indignés, indignàs o indignara
|
ca
|
Sindicar
|
Posar continguts d'una pàgina d'internet a l'abast d'altres, permetent que els puguin reclamar des d'una altra pàgina o mitjà, i de manera actualitzada.
|
.. la seva interactivitat és molt alta i el valor afegit de poder associar - lo a tecnologies com el RSS ( Really Simple Syndication ) —que permet sindicar continguts , és a dir, subscriure's a través d'un agregador de notícies als continguts i actualitzacions de les pàgines web..
|
ca
|
Nonupliqueu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb nonuplicar.
|
Que vosaltres/vós] nonupliqueu
|
ca
|
Internàssiu
|
(Balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb internar.
|
Vosaltres/vós] internéssiu, internésseu, internàsseu, internàssiu o internàreu
|
ca
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.