target
stringlengths 1
18
| definition
stringlengths 5
368
| example
stringlengths 6
612
| language
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|
Cuinin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb cuinar.
|
Cuinin o cuinen [ells/elles/vostès]
|
ca
|
Casquem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb cascar.
|
Casquem [nosaltres]
|
ca
|
Camineu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de caminar.
|
Vosaltres/vós] camineu o caminau
|
ca
|
Oblidares
|
Segona persona del singular (tu) del passat simple de oblidar.
|
Tu] oblidares o vas/vares oblidar
|
ca
|
Camineguesses
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb caminar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] caminessis, caminesses, caminassis, caminasses o caminares
|
ca
|
Corrompessen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb corrompre.
|
Ells/elles/vostès] corrompessin, corrompessen o corromperen
|
ca
|
Triplicàiem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de triplicar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [nosaltres] triplicàvem
|
ca
|
Rapéssiu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rapar.
|
Vosaltres/vós] rapéssiu, rapésseu, rapàsseu, rapàssiu o rapàreu
|
ca
|
Amenaci
|
Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amenaçar.
|
Que jo] amenaci o amenace
|
ca
|
Adoctrini
|
Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adoctrinar.
|
Que jo] adoctrini o adoctrine
|
ca
|
Apaneu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb apanar.
|
Apaneu o apanau [vosaltres/vós]
|
ca
|
Septupliqueguéssou
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb septuplicar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] septupliquéssiu, septupliquésseu, septuplicàsseu, septuplicàssiu o septuplicàreu
|
ca
|
Esperar
|
Estar pendent que passi una cosa, sovint coneguda.
|
Vaig esperar mitja hora fins que va arribar el tren
|
ca
|
Ep
|
Interjecció per a cridar l'atenció a algú.
|
Ep! T'ha caigut un paper
|
ca
|
Obscenitat
|
Qualitat d’obscè.
|
Ella i la seva germana Tina sortien al final de l'espectacle quan els nostres ulls estaven saturadíssims de beneiteria, i elles dues posaven unes ales tendres i picantíssimes a la trista obscenitat de l'ambient
|
ca
|
Glacen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb glaçar.
|
Glacin o glacen [ells/elles/vostès]
|
ca
|
Il·luminem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb il·luminar.
|
Il·luminem [nosaltres]
|
ca
|
Prendre els tapins
|
D'ús dramàtic, partir, anar-se'n.
|
Ja és hora de partir, prenc els tapins i cap a cases
|
ca
|
Esperoneu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb esperonar.
|
Esperoneu o esperonau [vosaltres/vós]
|
ca
|
Recompensar
|
Pagar per l'esforç fet en la consecució d'un objectiu, ja sigui amb diners o amb espècie.
|
Segons relata l'escriptor,..., José Luuis Villalonga...en el seu llibre "EL Rey" Joan Carles explica quina era la relació que mantenia amb tots aquells militars, que no van recompensar prou, segons ell, pel seu brillant full de serveis
|
ca
|
Altercaies
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de altercar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [tu] altercaves
|
ca
|
Opinen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb opinar.
|
Opinin o opinen [ells/elles/vostès]
|
ca
|
Xarràrem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb xarrar.
|
Forma valenciana: [nosaltres] xarréssem o xarràrem
|
ca
|
Eliminaren
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de eliminar.
|
Ells/elles/vostès] eliminaren o van/varen eliminar
|
ca
|
Nado
|
Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nadar.
|
Que jo] nado, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] nedi o nade
|
ca
|
Agradada
|
Participi femení singular del verb agradar.
|
Agradada [ella/aquella]...; [l'he...] agradada
|
ca
|
Ment
|
Aplicat a un adjectiu en femení, genera un adverbi indicant «d'una manera».
|
Exemple: amistós + -ment → amistosament
|
ca
|
Nadem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb nadar.
|
Nadem [nosaltres]
|
ca
|
Descotxegués
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb descotxar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] descotxés, descotxàs o descotxara
|
ca
|
Interromp
|
Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de interrompre.
|
Forma amb desinència zero valenciana, baleàrica i algueresa: [Jo] interrompo, interromp o interrompi
|
ca
|
Decuplicam
|
Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de decuplicar.
|
Forma baleàrica: [nosaltres] decupliquem o decuplicam
|
ca
|
Nonuplicàreu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de nonuplicar.
|
Vosaltres/vós] nonuplicàreu o vau/vàreu nonuplicar
|
ca
|
Abonem
|
Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de abonar.
|
Nosaltres] abonem o abonam
|
ca
|
Amplada
|
Espai entre dos punts situats en un pla horitzontal.
|
Ex.:"Aquest armari té una amplada de dos metres i una alçada de metre setanta.
|
ca
|
Adonàssiu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb adonar.
|
Vosaltres/vós] us adonéssiu, us adonésseu, us adonàsseu, us adonàssiu o us adonàreu
|
ca
|
Xarreguesses
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb xarrar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] xarresses o xarrares
|
ca
|
Capitalitzar
|
(Transitiu, economia, dret) Computar el capital que representa (una renda, un pagament periòdic...) d’acord amb una taxa d’interès.
|
El valor cadastral d'aquests béns és el resultat de capitalitzar al vint per cent l'import de les bases liquidables
|
ca
|
Dominariva
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del condicional de dominar.
|
Forma algueresa per [ell/ella/vostè] dominaria
|
ca
|
Desacostar
|
Crear distància entre dues coses que estaven a prop.
|
Però amb un nominalisme purament doctrinal, més abocat a la teologia que no a les ciències, del tot desacostat d'aquell nominalisme renovador, veritable precursor de la ciència experimental moderna
|
ca
|
Reo
|
Forma prefixada que significa corrent.
|
Reo- + -metre → reòmetre
|
ca
|
Constel·lació
|
Grup d'elements, particularment de grans dimensions.
|
Una constel·lació d'administratius
|
ca
|
Oblidassis
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb oblidar.
|
Tu] oblidessis, oblidesses, oblidasses, oblidassis o oblidares
|
ca
|
Impliquéssem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb implicar.
|
Nosaltres] impliquéssim, impliquéssem, implicàssem, implicàssim o implicàrem
|
ca
|
Aguaitin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb aguaitar.
|
Aguaitin o aguaiten [ells/elles/vostès]
|
ca
|
Aparentem
|
Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de aparentar.
|
Nosaltres] aparentem o aparentam
|
ca
|
Cendrosa
|
(Arcaisme) La Ventafocs.
|
La Cendrosa á qui deyan tambe la Ventafochs per la feyna que sempre li feyan fer (Lo rondallayre, I, Francesc Maspons i Labrós, 1871)
|
ca
|
En
|
El complement de nom.
|
Demà duré l'esborrany i en parlem
|
ca
|
Indico
|
Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indicar.
|
Que jo] indico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] indiqui o indique
|
ca
|
Avís
|
Missatge que hom dona a algú o que fa públic.
|
Al taulell hi ha un avís de l'ajuntament
|
ca
|
Ajacessen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb ajaçar.
|
Ells/elles/vostès] ajacessin, ajacessen, ajaçassen, ajaçassin o ajaçaren
|
ca
|
Predique
|
Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb predicar.
|
Que jo] prediqui o predique
|
ca
|
Invitin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb invitar.
|
Que ells/elles/vostès] invitin o inviten
|
ca
|
Imprecaren
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de imprecar.
|
Ells/elles/vostès] imprecaren o van/varen imprecar
|
ca
|
Visionatge
|
(Especialment cinema i televisió) Acte o efecte de visionar.
|
Prova que consisteix en l'extracció de líquid amniòtic i, mitjançant les cèl·lules embrionàries que conté, fer un visionatge dels cromosomes per comprovar la seva normalitat quant a nombre i estructura
|
ca
|
Glaçàssem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb glaçar.
|
Nosaltres] glacéssim, glacéssem, glaçàssem, glaçàssim o glaçàrem
|
ca
|
Guerra
|
Estat de lluita, de competició.
|
La guerra amb la competència és ferotge, ells han abaixat massa els preus; La guerra contra la fam al món
|
ca
|
Aboquessis
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abocar.
|
Tu] aboquessis, aboquesses, abocasses, abocassis o abocares
|
ca
|
Alçar
|
Augmentar l'alçària.
|
Vull que alcin la tanca mig metre
|
ca
|
Panteixem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb panteixar.
|
Panteixem [nosaltres]
|
ca
|
Jurà
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de jurar.
|
Ell/ella/vostè] jurà o va jurar
|
ca
|
Encaixen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb encaixar.
|
Encaixin o encaixen [ells/elles/vostès]
|
ca
|
Remenau
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb remenar.
|
Remeneu o remenau [vosaltres/vós]
|
ca
|
Agermaneguesses
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb agermanar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] agermanessis, agermanesses, agermanassis, agermanasses o agermanares
|
ca
|
Setantè
|
Una de les setanta parts iguals en que es divideix un tot.
|
Un setantè es representa 1/70
|
ca
|
Impreco
|
Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imprecar.
|
Jo] impreco, impreque, imprec o imprequi
|
ca
|
Rebatera
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb rebatre.
|
Ell/ella/vostè] rebatés o rebatera
|
ca
|
Abaterà
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del futur de abatre.
|
Forma col·loquial per [ell/ella/vostè] abatrà
|
ca
|
Arrambara
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrambar.
|
Ell/ella/vostè] arrambés, arrambàs o arrambara
|
ca
|
Vida
|
(Popularment) Animació, divertiment.
|
Això és vida
|
ca
|
Ajacéssiu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ajaçar.
|
Vosaltres/vós] ajacéssiu, ajacésseu, ajaçàsseu, ajaçàssiu o ajaçàreu
|
ca
|
Basassen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb basar.
|
Ells/elles/vostès] basessin, basessen, basassen, basassin o basaren
|
ca
|
Octupliqués
|
Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb octuplicar.
|
Jo] octupliqués, octuplicàs o octuplicara
|
ca
|
Adaptegués
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb adaptar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] adaptés, adaptàs o adaptara
|
ca
|
Acantonin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb acantonar.
|
Acantonin o acantonen [ells/elles/vostès]
|
ca
|
Alabin
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb alabar.
|
Alabin o alaben [ells/elles/vostès]
|
ca
|
Invitàreu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb invitar.
|
Forma valenciana: [vosaltres/vós] invitéssiu, invitésseu, invitàsseu, invitàssiu o invitàreu
|
ca
|
Il·lusió
|
Esperança, amb fonament real o sense, d'aconseguir o que passi alguna cosa que s'anhela o es persegueix i la consecució sembla especialment atractiva.
|
No ens fem il·lusions, la proclamada disminució del preu dels habitatges sembla que es quedarà en només una il·lusió
|
ca
|
Interromperia
|
Primera persona del singular (jo) del condicional de interrompre.
|
Forma col·loquial per [jo] interrompria
|
ca
|
Opinàsseu
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb opinar.
|
Vosaltres/vós] opinéssiu, opinésseu, opinàsseu, opinàssiu o opinàreu
|
ca
|
Indignem
|
Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de indignar.
|
Nosaltres] indignem o indignam
|
ca
|
Arrambos
|
Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb arrambar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] arrambis o arrambes
|
ca
|
Xarres
|
Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb xarrar.
|
Que tu] xarres; [tu] no xarres
|
ca
|
Amainau
|
Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb amainar.
|
Amaineu o amainau [vosaltres/vós]
|
ca
|
Entenimentós
|
Assenyat.
|
Avui ets poc entenimentós. Aviat ja no tindràs manera d'avançar ni una passa. Això és tot el que sé
|
ca
|
Adreci
|
Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb adreçar.
|
Adreci o adrece [ell/ella/vostè]
|
ca
|
Amotinessis
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amotinar.
|
Tu] amotinessis, amotinesses, amotinasses, amotinassis o amotinares
|
ca
|
Dogma
|
Veritat d'una doctrina establerta com a indiscutible.
|
L'anatomia, la fisiologia, la patologia, la terapèutica, la higiene i moltes altres disciplines van ser reflectides en la seva extensa obra, que va ser acceptada durant segles com a dogma de fe
|
ca
|
Rebatéssim
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb rebatre.
|
Nosaltres] rebatéssim, rebatéssem o rebatérem
|
ca
|
Foradàiem
|
Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de foradar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [nosaltres] foradàvem
|
ca
|
Quissoflauta
|
(Neologisme, col·loquial) Membre d'una subcultura urbana amb arrels en el punk, de caràcter antisistemàtic i revolucionari i d'aparença poc curada.
|
Hi havia molts farsants en el món del yoga i els entrenaments físics, molt de culte al cos i molt poc seny. El tal Marc mateix era un quissoflauta sense ofici ni ofici que havia trobat la pedra filosofal fent classes de yoga que cobrava a preu de consulta de cirurgià. [...] El noi tenia com a carta de referència un cos escultural amb què hipnotitzava totes les dones maduretes que arribaven a classe. Probablement de musculatura i articulacions no en sabia ni un borrall i la meitat de les seves alumnes acabarien amb lesions greus que hauria de curar ell, però això sí, totes haurien arribat a una pau còsmica
|
ca
|
Alleugeres
|
Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb alleugerar.
|
Que tu] alleugeris o alleugeres; [tu] no alleugeris o alleugeres
|
ca
|
Alçar
|
Veure una cosa que destaca per la seva verticalitat.
|
Al nord s'alça el Puig Moltó
|
ca
|
Escut
|
Tipus de defensa contra qualsevol tipus d'atac.
|
Jo per sort tenia, des de petit, el meu cercle d’amics i d’amigues fora de l’escola. Sobretot amigues. Perquè per la gent com jo, el nostre escut sempre han estat les amigues
|
ca
|
Desencebaies
|
Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de desencebar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [tu] desencebaves
|
ca
|
Simplificaren
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb simplificar.
|
Forma valenciana: [ells/elles/vostès] simplifiquessin, simplifiquessen, simplificassen, simplificassin o simplificaren
|
ca
|
Irromperé
|
Primera persona del singular (jo) del futur de irrompre.
|
Forma col·loquial per [jo] irrompré
|
ca
|
Amarinada
|
Participi femení singular del verb amarinar.
|
Amarinada [ella/aquella]...; [l'he...] amarinada
|
ca
|
Efemineguem
|
Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb efeminar.
|
Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que nosaltres] efeminem
|
ca
|
Llevassen
|
Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb llevar.
|
Ells/elles/vostès] llevessin, llevessen, llevassen, llevassin o llevaren
|
ca
|
Saberem
|
Primera persona del plural (nosaltres) del futur de saber.
|
Forma col·loquial central, septentrional i algueresa per [nosaltres] sabrem
|
ca
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.